Cercador

Tots els relats de Helena Altés i Planas

  • Dibuixant camins de sorra

    Helena Altés i Planas - 23-11-2006 - 1957 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Dibuixo camins de sorra i componc una paraula. Encara no hi ha ningú a la platja. El cel tornassolat es reflecteix en l'aigua tranquil·la i la lluna comença a capbussar-se en la mar que tot just desperta badallant onades suaus. És llavors quan, sobre la sorra sempre humida i verge de primera línia d'aigua, entre espuma i sal, s'escriuen els millors versos i es dibuixen els millors quadres. Petites obres d'art úniques i fugaç com l'estel que ratlla el cel i reparteix il·lusions i somnis en un sol instant si, però perfecte. més

  • Objectes perduts...

    Helena Altés i Planas - 02-06-2006 - 1687 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Segur que algun cop has perdut algun objecte estimat o important. Sugrament més d'un cop alguna cosa de la teva vida ha quedat desparellada en un cert moment, potser encara ho estàs buscant... Si és Així, pots estar tranquil/a! Ha arribat el moment de recuperar-ho! Tria i remena dins aquesta capsa d'objectes perduts i pren tu mateix/a els teus petits tresors enterrats secretament, recuperats directament des del pou més fosc i profund, des de la dimensió més desconeguda, des del racó més recòndit d'aquest lloc on va a parar tot allò que d'un dia per l'altre, sense donar-te compte, se t'escapa de les mans. I que bonic és quan tornes a trobar-te amb allò que creies perdut per sempre! Espero que trobis tot el que busques a la vida! Sigues feliç! més

  • Objectes perduts...

    Helena Altés i Planas - 29-05-2006 - 1530 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Segur que algun cop has perdut algun objecte estimat o important. Sugrament més d'un cop alguna cosa de la teva vida ha quedat desparellada en un cert moment, potser encara ho estàs buscant... Si és així, pots estar tranquil/a! Ha arribat el moment de recuperar-ho! Tria i remena dins aquesta capsa d'objectes perduts i pren tu mateix/a els teus petits tresors perduts, recuperats directament des del pou més fosc i profund, des de la dimensió desconeguda, des del racó més recòndit d'aquest lloc on va a parar tot allò que, d'un dia per l'altre, se t'escapa de les mans. més

  • T'espero i t'enyoro

    Helena Altés i Planas - 15-12-2005 - 1578 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Fa dies que desperto gris i no sento el sol tocar-me els ulls. Una altra nit perduda... buscant-te entre ombres i estrelles dins el meu record. Des de que vas venir a mi, silenciós i suau, només penso, ja no camino, sinó volo i ja no somio, només espero... més

  • Diga'm-ho

    Helena Altés i Planas - 16-09-2005 - 20089 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Diga'm un altre cop que no sents la mar com et parla a cau d'orella. Diga'm un altre cop que no veus com s'incendien els núvols cada capvespre. Diga'm si és veritat que encara no ets capaç d'acaronar l'aire amb les mans i sentir com s'esmuny igual que l'aigua entre els teus dits. més

  • Sospir suau i tendre d'albada

    Helena Altés i Planas - 14-06-2005 - 2148 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Encara és d'hora. Tot és fosc, la muntanya adormida fa olor de rosada verge i un llençol de pau ho cobreix tot. Mirem enlaire. Una boira dolça desenfocava el cim de la nostra vista; ens mirem, dibuixem un somriure, ens agafem de les mans i amunt! més

  • Shala Hashim

    Helena Altés i Planas - 09-06-2005 - 1965 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    Em dic Shala Hashim, tinc disset anys i sóc musulmana. Visc al Barri de Sants de Barcelona amb la meva família des de fa cinc anys. La façana de l'edifici on vivim és vella, de pintura bruta i esquerdada, amb una escala fosca sense ascensor i el pis és petit. Escric tot això en una llibreta d'anelles que faig servir per poder explicar tot el que se'm passa pel cap quan estic contenta, quan no puc contenir la ràbia, quan sento dolor o enyorança o per aïllar-me per un moment d'aquest món, de la gent o, a vegades, de la família. (...) més

  • Qui pugués tornar a ser infant... a Cala Glaçada

    Helena Altés i Planas - 08-06-2005 - 1735 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 18 minuts

    Quan ets petit, és com si estiguessis dins l'aigua: T'hi trobes a gust, pots flotar, fer tombarelles sense perill de fer-te mal i estàs aïllat del soroll del món exterior. Però, quan surts de l'aigua, has d'estar sempre de peus en terra si no vols caure i has d'estar sempre molt atent perquè et toparàs amb alguns obstacles que et faran perdre l'equilibri. Però són precisament aquests obstacles els que fan que, de mica en mica, vagis pujant aquesta muntanya des d'on podràs veure aquest món molt més clar i veuràs com les coses canvien quan les mires des d'un altre punt de vista. Hi haurà persones que pujaran la muntanya amb tu, al teu costat o agafats de la mà i us ajudareu els uns als altres però també n'hi haurà d'altres que tiraran per un altre camí i ho veuran tot diferent i d'altres que són més amunt o més avall de la teva posició però tu voldràs seguir el teu camí i obrir pas als que han de venir darrera teu i seguiràs lluitant per arribar al cim. (...) més

l´Autor

Foto de perfil de Helena Altés i Planas

Helena Altés i Planas

8 Relats

25 Comentaris

32689 Lectures

Valoració de l'autor: 9.07

Biografia:
Tinc 24 anys, visc al barri de Sants de Barcelona. Soc mestra de primària d'especialitat musical que tot just inicia la seva aventura després de la carrera.
Una de les meves grans aficions és escriure, lo tipic: imaginar històries, vides i sensacions i poder ficar-me dins la pell d'una altra persona, com fa una actriu o un actor en el teatre o el cinema. Com a currículum... podria dir-vos que un cop vaig quedar finalista dels Jocs Florals de Barcelona...(quan feias 3r d'ESO...jejeje) de fet, alguns dels relats que he publicat són d'aquella època.
Tanmateix sóc una amant incondicional de la música! Toco la guitarra i canto en un grup de música -"Esencia". Igualment, els moments en que es queda amb els amics i algú treu una guitarra... o senzillament, quan estic sola, posar-me a escriure en una llibreta el que se'm passa pel cap o bé posar-me a la terrasseta a tocar... són moments màgics de la vida que valoro especialment. Segur que no sóc la única... oi que no? ;)